Pintem Junts
MANIFEST CONTRA LA BARBÀRIE DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
Baix el nom de Pintem Junts, el proppassat 17 de desembre de 2005 centenars de persones férem, mitjançant l’activitat creativa compartida (música, pintura, teatre, col·loquis, poesia...), una gran obra d’art i reivindicació col·lectiva del carrer com a punt de trobada i espai natural per exercir el dret a la llibertat d’expressió. L’Ajuntament de València des d’aleshores s’ha dedicat a esborrar sistemàticament aquesta expressió col·lectiva i tota crítica, denúncia, expressió artística o poètica que recorde l’esdeveniment.
Amb aquesta activitat patides per persones i col·lectius del barri, de part d'aquells a qui no els agrada que la gent pense de manera diferent a ells.
Reivindicàvem el dret bàsic a expressar-nos lliurement (amb respecte però sense complexos i sense haver de passar la mà pel llom de les autoritats) i volguérem respondre de manera vital, horitzontal i positiva davant les amenaces i agressions que constantment rebem les persones compromeses amb els moviments socials del barri per part de grups feixistes, socials i institucionals, de la Ciutat de València.
El Pintem Junts i el precedent de la jornada Pintamos Algo? del 2003, havien donat al Barri del Carme, abandonat pel consistori municipal a la degradació més absoluta, mil colors. Mil colors que eren l’expressió alegre i participativa d’un barri que vol ser viu. L’ajuntament de València ha demostrat amb la destrucció d’aquesta obra que no li agrada aquest model de barri; que prefereix que les parets del Carme no parlen, que la seua gent no ixca al carrer; que no tolera la llibertat d’expressió si es reivindica amb fets. El gris que ha emprat per cobrir el nostre barri és ben representatiu d’això.
Els primers murals que desaparegueren, total o parcialment, foren aquells que denunciaven la precarietat laboral, la repressió, l'especulació al barri o la mala gestió del Pla Riva... És obvi que l'Ajuntament es complau de les expressions artístiques més neutres que li puguen donar a la ciutat un aspecte més o menys "bohemi" o "europeu" però no paeix gens bé les expressions que venen de col·lectius i persones amb consciència social o que els missatges siguen crítics amb la realitat social que ens toca viure.
A partir de la censura patida pel Pintem Junts, el malestar entre bona part dels habitants del Barri del Carme, s’ha expressat de mil maneres diferents: mitjançant pintades de protesta, amb cartells, improvisant accions artístiques sobre murs i solars, carnestoltes... El color gris de la intransigència municipal no ha fet més que augmentar la resposta davant la degradació d’aquesta part històrica de la Ciutat de València. Perquè l’Ajuntament manté degradat el barri i únicament esborra sistemàticament les pintades i cartells de la jornada o aquells que s’han fet com a resposta a la censura municipal. Al mateix temps altres parets o altres expressions no crítiques, en molts casos molt menys estètiques, les han mantingudes.
Pensem que l'Ajuntament amb aquesta actitud patètica, autoritària i superba, està posant-se al nivell dels grups d'extrema dreta que amenaçaren l'octubre passat persones del barri simplement per la seua manera de ser i pensar. Els nazis utilitzen l'agressió i l'amenaça, l'Ajuntament utilitza el silenciament i la repressió.
Estem convençuts que es poden utilitzar els recursos públics en coses molt més honroses que fer desaparèixer les veus polítiques que no li agraden o que li són adverses. Que, mentre el barri cau malalt d'especulació i brutedat, s'està fent malversació dels fons públics amb l'única intenció de fer-nos creure que vivim en el millor món dels possibles.
Al mes de gener, els periòdics publicaven que l’Ajuntament es gastava centenars de milions de les antigues pessetes en la neteja de pintades, la majoria d’ells a Ciutat Vella. Doncs bé, des de la Mesa del Pintem volem dir ben alt que hi ha problemes al barri més importants que censurar les protestes que no agraden al consistori municipal. (més encara quan es fan sobre parets de solars anys i anys abandonats) Totes les persones que vivim i ens estimem Ciutat Vella ho sabem.
A més, volem apuntar que no és cert que els diners es gasten en la neteja de pintades al barri del Carme, ja què d’ençà la jornada Pintamos Algo? del 2003, els carrers principals, on s’havia realitzat la jornada, presentaven uns murs plens de color i art.
Tot açò es trencà quan el desembre passat l’Ajuntament mitjançant l’empresa Sociedad d’Agricultores de la Vega adjudicatària del servei de neteja, s’ha dedicat a esborrar primer els murals amb contingut social i/o polític i després sistemàticament tot allò que relacionen amb la jornada del Pintem Junts.
Per tot això, denunciem l'actitud sectària, censuradora i excloent de l'Ajuntament de València i anunciem que no tolerarem cap atac a la llibertat d'expressió.
Perquè ens estimem el nostre barri, perquè estimem i no renunciarem mai a la nostra capacitat d’expressar-nos, criticar i protestar.
Silenciar opinions polítiques, censurar iniciatives populars, no pot ser una bona solució. Quan es tanquen les portes, quan s'esborren discursos,... s'obri el carrer.
Baix el nom de Pintem Junts, el proppassat 17 de desembre de 2005 centenars de persones férem, mitjançant l’activitat creativa compartida (música, pintura, teatre, col·loquis, poesia...), una gran obra d’art i reivindicació col·lectiva del carrer com a punt de trobada i espai natural per exercir el dret a la llibertat d’expressió. L’Ajuntament de València des d’aleshores s’ha dedicat a esborrar sistemàticament aquesta expressió col·lectiva i tota crítica, denúncia, expressió artística o poètica que recorde l’esdeveniment.
Amb aquesta activitat patides per persones i col·lectius del barri, de part d'aquells a qui no els agrada que la gent pense de manera diferent a ells.
Reivindicàvem el dret bàsic a expressar-nos lliurement (amb respecte però sense complexos i sense haver de passar la mà pel llom de les autoritats) i volguérem respondre de manera vital, horitzontal i positiva davant les amenaces i agressions que constantment rebem les persones compromeses amb els moviments socials del barri per part de grups feixistes, socials i institucionals, de la Ciutat de València.
El Pintem Junts i el precedent de la jornada Pintamos Algo? del 2003, havien donat al Barri del Carme, abandonat pel consistori municipal a la degradació més absoluta, mil colors. Mil colors que eren l’expressió alegre i participativa d’un barri que vol ser viu. L’ajuntament de València ha demostrat amb la destrucció d’aquesta obra que no li agrada aquest model de barri; que prefereix que les parets del Carme no parlen, que la seua gent no ixca al carrer; que no tolera la llibertat d’expressió si es reivindica amb fets. El gris que ha emprat per cobrir el nostre barri és ben representatiu d’això.
Els primers murals que desaparegueren, total o parcialment, foren aquells que denunciaven la precarietat laboral, la repressió, l'especulació al barri o la mala gestió del Pla Riva... És obvi que l'Ajuntament es complau de les expressions artístiques més neutres que li puguen donar a la ciutat un aspecte més o menys "bohemi" o "europeu" però no paeix gens bé les expressions que venen de col·lectius i persones amb consciència social o que els missatges siguen crítics amb la realitat social que ens toca viure.
A partir de la censura patida pel Pintem Junts, el malestar entre bona part dels habitants del Barri del Carme, s’ha expressat de mil maneres diferents: mitjançant pintades de protesta, amb cartells, improvisant accions artístiques sobre murs i solars, carnestoltes... El color gris de la intransigència municipal no ha fet més que augmentar la resposta davant la degradació d’aquesta part històrica de la Ciutat de València. Perquè l’Ajuntament manté degradat el barri i únicament esborra sistemàticament les pintades i cartells de la jornada o aquells que s’han fet com a resposta a la censura municipal. Al mateix temps altres parets o altres expressions no crítiques, en molts casos molt menys estètiques, les han mantingudes.
Pensem que l'Ajuntament amb aquesta actitud patètica, autoritària i superba, està posant-se al nivell dels grups d'extrema dreta que amenaçaren l'octubre passat persones del barri simplement per la seua manera de ser i pensar. Els nazis utilitzen l'agressió i l'amenaça, l'Ajuntament utilitza el silenciament i la repressió.
Estem convençuts que es poden utilitzar els recursos públics en coses molt més honroses que fer desaparèixer les veus polítiques que no li agraden o que li són adverses. Que, mentre el barri cau malalt d'especulació i brutedat, s'està fent malversació dels fons públics amb l'única intenció de fer-nos creure que vivim en el millor món dels possibles.
Al mes de gener, els periòdics publicaven que l’Ajuntament es gastava centenars de milions de les antigues pessetes en la neteja de pintades, la majoria d’ells a Ciutat Vella. Doncs bé, des de la Mesa del Pintem volem dir ben alt que hi ha problemes al barri més importants que censurar les protestes que no agraden al consistori municipal. (més encara quan es fan sobre parets de solars anys i anys abandonats) Totes les persones que vivim i ens estimem Ciutat Vella ho sabem.
A més, volem apuntar que no és cert que els diners es gasten en la neteja de pintades al barri del Carme, ja què d’ençà la jornada Pintamos Algo? del 2003, els carrers principals, on s’havia realitzat la jornada, presentaven uns murs plens de color i art.
Tot açò es trencà quan el desembre passat l’Ajuntament mitjançant l’empresa Sociedad d’Agricultores de la Vega adjudicatària del servei de neteja, s’ha dedicat a esborrar primer els murals amb contingut social i/o polític i després sistemàticament tot allò que relacionen amb la jornada del Pintem Junts.
Per tot això, denunciem l'actitud sectària, censuradora i excloent de l'Ajuntament de València i anunciem que no tolerarem cap atac a la llibertat d'expressió.
Perquè ens estimem el nostre barri, perquè estimem i no renunciarem mai a la nostra capacitat d’expressar-nos, criticar i protestar.
Silenciar opinions polítiques, censurar iniciatives populars, no pot ser una bona solució. Quan es tanquen les portes, quan s'esborren discursos,... s'obri el carrer.