Menu

VI UNIVERSITAT D’ESTIU DE L’HORTA

“HORTA UN  TRESOR PER A TOTS, FORMIGÓ DINERS PER UNS POCS”

TORRENT. Horta Sud. IS Tirant lo Blanch del 16 al 20 de juliol de 2007

 

QUÉ ES LA UNIVERSITAT D’ESTIU: UN POC D’HISTÒRIA

 

_{La Universitat d’Estiu de l’Horta és, des del seu origen, un punt de trobada per a la reflexió, l’aprenentatge, el debat i la sensibilització al voltant de la realitat i els problemes de l’horta . Pren el coneixement i difusió de la realitat de l’horta com a punt de partida per a plantejaments més globals i com a problemàtica i acció local que ens fa prendre consciència d’altres problemàtiques i lluites.}

 

_{A l’antic poble de Campanar, hui barri perifèric degradat de manera planificada per construir sobre les seues restes un nou monument a l’opulent i fals progrés dels nostres dies, i sota el lema “FEM L’HORTA POSSIBLE” replegàrem i debatérem les diferents propostes de gestió de les hortes periurbanes. Coneguérem l’horta de Campanar i als seus llauradors i veïns, estudiàrem les possibles figures de protecció  del territori, les possibilitats de finançament i les noves polítiques agràries europees per a les hortes periurbanes i coneguérem l’experiència d’un parc agrari, així com les diferents possibilitats formatives en el camp de l’agricultura.}

_{Compaginar la sensibilització, l’aprenentatge, el debat i l’acció, ens duu altra vegada a Alboraia. Entenem que la “Uni” té sentit, només si s’empelta amb l’esforç de la gent que està intentant detenir les múltiples agressions a l’horta, i la lluita per salvar l’horta de Vera i d’Alboraia, és un assumpte d’actualitat i urgent. Sota el lema “L’HORTA DE VERA UNA REALITAT, MAI UN RECORD” coneguérem de la mà del seu veïnat i llauradors eixe paisatge i el seu conreu característic, la xufa. Aprofundírem en la problemàtica de la comercialització dels productes agrícoles i les alternatives: denominacions d’origen, marques, etc. Donàrem a conéixer la importància de fer valdre les collites mitjançant la tornada a tècniques tradicionals ara dites ecològiques.}

 

_{Aquest any organitzem la Sisena Edició de nou a l’Horta Sud, a Torrent, conscients que L’Horta és el que els valencians i valencianes hem fet millor que cap altre poble, per a mostrar-ho, gaudir-ho, aprendre-ho i dir de nou que és millor no continuar perdent terres fèrtils de cultiu d’alt valor i amortitzades. Es millor fer un esforç per reviscolar l’Horta, també a Torrent.}

EL FORMAT

^{L’activitat diaria de la Universitat comença a 8.00 del matí i acaba a la matinada. El públic acudeix a les 8 del matí a l’hort i hi ha activitat programada fins l’acabament  de l’actuació de la nit. Nombrosos artistes contribueixen desinteresadament també, al programa de nits que conformen un espai i un temps de trobada lúdica, on es crea un ambient amical molt especial i inoblidable}_.

 Més informació al lloc informatiu de Per l’Horta a la Fira o a www.perlhorta.org

 

EL CONFLICTE DE L’HORTA A TORRENT: EL SAFRANAR

_{L’actual ordenació urbana de Torrent data de l’any 90 i a hores d’ara hi ha un 30% de sòl sense  executar:  1.620.685 m2  destinats a 3.870 habitatges i 1.034.500 m2 a sòl industrial i terciari.  No obstant això, l’ajuntament planifica la recalificació de 6.663.090 m2 de sòl, per a ús residencial i industrial. La proposta incrementa en un 245% el sòl industrial actual i es preveuen 22.000 habitatges més, plurifamiliars de densitat mitja-alta.  Són molts els aspectes que es poden qüestionar de la proposta municipal, el propi creixement de la ciutat a un ritme accelerat que situarà Torrent als 150.000 habitants i que la superfície proposada per a sòl industrial siga a costa del paisatge de secà a la zona entre barrancs amb  un previsible impacte negatiu sobre aquests.}

_{Però ens volem centrar a la recalificació per a sòl residencial de tota l’horta històrica del poble, fins ara pràcticament amb els mateixos límits que a l’edat mitjana, llevat infrastructures.}

_{Quan de paraula la classe política s’ompli la boca amb “sostenibilitat” en la pràctica copien  el model d’urbanització descontrolada d’arreu del País, gràcies a una llei urbanística que ens ha fet avergonyir als valencians. Des del punt de vista  de la nostra associació, Torrent aquest creixement no el necessita, l’oferta d’habitatges va per damunt de la demanda i  ultrapassa el creixement  natural de la població. El que reclama la societat torrentina és millorar les condicions de vida i habitatge del Torrent que tenim, el Torrent consolidat, del dia a dia. El model veritablement sostenible haurà de replegar necessàriament:}

 

_{- Actuacions que eviten  els continus urbans amb els pobles veïns, ara i en el futur.}

_{- La promoció de l’horta històrica a Torrent: El Parc Agrícola El Safranar.}

_{- Actuacions de millora urbanística i fiscals que posen en el mercat els habitatges}

   _buits.

_{- La rehabilitació integral del centre històric.}

_{- Dignificar els barris: Marxadella, Xenillet, eixamples...}

_{- Convertir en primera residència els nuclis rurals}

_{- Protegir la totalitat de paisatges que ens donen identitat: la serra, l’horta, els}

  _{barrancs, el secà...., així com el patrimoni  material que alberguen.}

   _{L’Horta Sud, és una comarca densament poblada, on l’entorn natural ha desaparegut i el secular paisatge de cultiu que li dóna nom a la comarca ha estat valorat com el gran rebost d’on anar nodrint-se per fer créixer les ciutats, de fet ja hi ha pobles a la comarca com ara Mislata, Benetússer o Sedaví que ja tenen tot el terme urbanitzat. Si l’Ajuntament de Torrent pretén consolidar el rang de capitalitat de l’Horta Sud deu d’actuar en conseqüència i responsabilitat.}

  _{El Safranar deu continuar com sòl no urbanitzable i ser declarat d’especial protecció agrícola, generant una superfície lliure, d’alt valor paisatgístic que sumat a la Serra Perenxisa als  barrancs i al Vedat, composen un perímetre verd, que integra els símbols d’identitat que configuren el terme de Torrent.}

  _{És per tant un punt fort i una oportunitat per a Torrent, ser l’únic municipi que encara compta amb una gran diversitat paisatgística: horta, secà, mont públic i barrancs i possibilitats per tant de crear un model territorial equilibrat, on es conjugue la millora dels recursos i el desenvolupament d’àrees amb elements de valor. El Safranar protegir és un atractiu, pels habitants actuals de Torrent, pels que vindran i pels habitants de tota la comarca.}

   _{Sabem que eixe camí és difícil perquè suposa anar a contracorrent del “todo vale” actual, però nosaltres entenem que val la pena transformar les amenaces i les dificultats en oportunitats per a la població d’avui i per a la de demà, per a Torrent i per a la Comarca}

 

_{PRESENTAT EL PARC AGRÍCOLA EL SAFRANAR}

 

  _{Casino Torrent  ha presentat  el passat dimarts  24 d’abril a Torrent, un projecte de recuperació de l’horta històrica.}

  _{Segons l’ estudi de l’actual situació productiva de l’horta de El Safranar, encara  hi ha un 60% de les terres en producció, entre cítrics i hortalisses. La xarxa de sèquies, datada  a temps de la Carta Pobla, 1270, encara està en ús, i malgrat el creixement urbanístic experimentat a la ciutat de Torrent,  la terra fèrtil, moltes voltes  centenària, encara suma més de dos milions  dos-cents mil metres quadrats, en parla llauradora valenciana, 2.400 fanecades.}

Any	fanecades
1.570	3.278
1.797	3.235
1.812	3.423
1.900	3.918
1.931	4.002
1.945	4.002
2.007	2.50

_{Hom pot afirmar, a la vista de la taula de dades, que  cap ajuntament a entrat “a sac” a les terres fèrtils de l’horta.}

_{Casino Torrent, proposa qualificar d’Especial Protecció Agrícola l’actual Sòl No Urbanitzable de les terres d’El Safranar, espai que, amb visió de futur es pot unir a les hortes ja protegides dels municipis veïns: Picanya, Alaquàs, Aldaia. I conformar així un corredor d'espais oberts amb un ús agrícola que enllace amb el recentment creat Parc del Túria.}

_{El Pla de Gestió del Parc Agrícola, contempla i desplega 5 línies estratègiques  d’actuació, que a  mitjà termini aconseguirien  la  reconversió de l’agricultura a la manera tradicional valenciana: aliments de qualitat i saborosos, sense químics. Contempla especialment el pla, mesures de seguretat  i control de robatoris; la recuperació per a l’ús de les llavors autòctones  fèrtils; la diferenciació dels productes  ací cultivats com eina de venda; la gestió d’un banc de terres per arrendar o vendre i serveis de suport i incentius econòmics a qui treballa la terra i manté el paisatge que esta societat postindustrial  a un àrea densament poblada, tant necessita.}

_{Controlar la normativa urbanística per a assolir un espai d’alta  qualitat ambiental i paisatgística, planificar accions de difusió  y sensibilització a la societat torrentina i comarcal, crear un centre d’interpretació i horts d’oci per a la ciutadania i la població escolar, són altres mesur}es que poden fer de Torrent capital de  l’Horta Sud i ciutat més sostenible. Per descomptat, el pla vol tornar a situar als llauradors torrentins al lloc que els pertoca, tantes voltes maltractats per les polítiques agrícoles de totes les administracions competents, que obliguen a una agricultura verinosa i allunyada de la nostra manera de produir i de tindre la terra. En resum, un projecte tècnicament ben elaborat  , comprovat que funciona a prop d’ací i obert a modificacions i millores fruit del  debat i del consens necessari, que els promotors de la idea conviden a fer, a l’Ajuntament i a la societat torrentina.

Més informació a www.casinotorrent.cat